Estadístiques

dimarts, 20 de febrer de 2018

PLANTEM UNA POMERA

El passat divendres vàrem plantar una pomera fuji a l’hort de l’institut, en motiu del Dia Mundial de la Pau. Aquesta pomera ens la varen regalar els Amics de la UNESCO de Girona.
El pomer és un dels arbres fruiters més cultivats a arreu del món.
És un arbre caducifoli de mida mitjana, de 3 a 10 metres d’alçada, la corona es ampla. Floració primaveral, les flors son de color blanc i rosat.  


És un arbre originari de l’Àsia central. Hi ha moltes varietats de pomes a nivell mundial, es pot parlar de milers de varietats diferents, però son poques les que es cultiven i es troben als mercats. Les varietats més conegudes al nostre país son: 


Es pot cultivar en gairebé tots els terrenys que siguin ben drenats i abonats. El forat ha de ser gran perquè les arrels tinguin espai per poder-se desenvolupar correctament.
Sol tardar uns 3 anys, des de que es planta fins que comença a donar fruit. A partir dels 12 anys, produeix poca fruita.
Quan l’arbre és jove, necessita una poda de formació, aquesta permet donar forma a l’arbre i facilitar-ne la fructificació. Aquesta poda es realitza a l’hivern, durant els primers 3/4 anys de l’arbre.
Normalment s’eliminen: branques seques, malaltes o trencades; branques sense brots, que estan mortes; branques que sobresurten molt, amb massa força i no donen fruit; brots vigorosos que surten del peu de l’arbre o de l’arrel; branques creuades o mal orientades, cal donar llum i aire a l’interior de l’arbre.
A l’estiu també cal donar un cop d’ull a l’accés de brots i eliminar-los.
Els talls de branques gruixudes, cal protegir-los perquè no agafin malalties, fongs i evitar l’atac d’insectes. Abans es segellaven amb fang, ara venen productes específics per aquesta funció.
Quan l’arbre ja està format, se li fa la poda anual, que com diu el seu nom, es fa un cop l’any, a l’hivern. Ara cal pensar en la qualitat del fruit i per tant, es important que faci una bona floració. Caldrà seleccionar els brots i treure els excessos d’ulls de brot.
Pel que fa a les malalties més comunes que poden tenir els pomers, són els fongs com el Mildiu, que es veu perquè a les fulles hi apareixen unes taques de color gris; el pugó que afecta al creixement de l’arbre, les branques i el fruit; i els cucs. Per combatre-les de manera més natural es pot fer: pel pugó i els cucs amb sabó de potassa, pels fongs amb purins de cua de cavall o ortigues.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada