1. Espinacs, Spinacia oleracea. Se’ls coneix pel seu alt contingut en ferro, però actualment s'ha vist que no son les hortalisses que més en tenen. Contenen 2,1 mg de ferro per 100 grams d’espinacs cuits.
Son riques en calci, sembla que 100 grams d'espinacs contenen 90 mg de calci, mentre que la mateixa quantitat de llet, conté 121 mg de calci. Però alerta perquè també contenen oxalats, que son agents quelants del calci i el ferro de manera que s'uneixen a aquests minerals i n'impedeixen la seva absorció, a més, els compostos que es formen, quan s'uneix l'oxalat amb el calci, poden provocar pedres al ronyó. Per altra banda cal saber que quan els bullim s'eliminen gran part d'aquests oxalats. Per tant en podem menjar sense cap mena de por.
2. Remolatxa, Veta vulgaris. Hortalisa rica en minerals i amb efecte antioxidant.
3. Col llombarda, Brassica oleracea var. capitata f. rubra.Pertany a la família de les cruciferes. Es fa servir com a indicador de pH en el laboratori. Conté un pigment anomenat antocianina, responsable del color violeta de la planta i que canvia de color segons el pH de la solució.
4. Broquil verd, Brassica oleracea var. botrytis. Pertany a la família de les cruciferes. Comunament conegut com a broquil.
5. Brocoli, Brassica oleracea var. Itálica. Pertany a la família de les cruciferes. Numeroso estudis demostren la seva relació en la prevenció del cáncer.
6. Bròquil blanc, Brassica oleracea var. Botrytis). Pertany a la família de les cruciferes. Comunament conegut com a coliflor.
Les cruciferes són una família de verdures que podem trobar especialment a l'hivern. De totes les verdures, són les que reuneixen més substàncies terapèutiques. Riques en vitamina C, també conté vitamina A i fibra. La vitamina C és un antioxidant molt poderós que està involucrat en el sistema immunitari i és bàsic per l'absorció del ferro. Riques en calci.
Les majoria de les seves propietats es deuen al seu contingut en sofre, que a l'interior del cos produeix compostos com els isotiocianats i els indols, responsables de les seves virtuts.
7. Enciam meravella, Lactuca sativa.
8. Enciam escaroler, Lactuca sativa var. Capitata.
9. Enciam romà o llarg, Lactuca sativa va. Longifolia
Lactuca deriva del llatí lactis =”llet” degut a la savia lletosa que allibera quan es tallen. Fa uns 2500 anys que es cultiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada