L'enciam va
començar a cultivar-se fa 2.500 anys. Ja els perses, els grecs i els romans el coneixien. Aquests últims solien consumir-lo abans d'anar a dormir després d'un sopar abundant per poder així conciliar millor la son.
L'enciam pertany a la família
de les Asteràcies.
Hi ha diferents tipus d’enciam, el que hem plantat
en el nostra hort són: enciam llarg, enciam meravella i enciam de fulla de
roure.
Els enciams es troben tot l'any en el mercat.
Enciam fulla de roure
Enciam llarg
Necessita
força aigua perquè sigui tendre i creixi de pressa, si li falta aigua pot
resultar amarg.
És ric en fibra i en components molt
saludables. Els nutrients més importants són la vitamina A i el potassi. També conté vitamina C, calci, ferro i coure. El seu alt
contingut en aigua fa que sigui una verdura molt diürètica. També se li atribueixen propietats tranquilitzants. És
eficaç per tractar l'insomni i el nerviosisme. També s'utilitza com a
antiinflamatori en cremes per tractar les cremades solars. Sembla que és
recomanable en cas d'úlcera d'estómac.
Es pot consumir fresca o cuita. El consum en fresc és el més tradicional i és aconsellable no tallar l'enciam molt abans de consumir-lo per no malmetre les seves propietats.
Es pot consumir fresca o cuita. El consum en fresc és el més tradicional i és aconsellable no tallar l'enciam molt abans de consumir-lo per no malmetre les seves propietats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada